CONTEXT I HISTÒRIA BREU. Quan la tardor del 1979 el Taller inicia les seves activitats, la indústria musical catalana viu una metamorfosi de proporcions considerables reflectida en el trasllat massiu dels seus centres de decisió i producció a Madrid. Com a resultat inevitable d’aquesta situació, la creativitat musical a Catalunya experimenta una agitació musical molt important i els músics del país dedicats al rock i al jazz –dels quals la dècada dels anys 70 havia ofert un ampli planter– es veuen forçats a l’emigració, la hivernada o una reconversió professional que transforma tota una generació artísticament truncada en una altra constituïda per volenterosos professors. Paral·lelament, a Barcelona coincideixen en aquell moment molts músics estrangers de diversa procedència: alemanys, iugoslaus, japonesos i, de manera predominant, sud-americans (xilens, argentins i uruguaians). D’aquí sorgirà el nucli docent inicial del Taller de Músics. Aquest eclecticisme geogràfic fa que per a tots el jazz actuï com a pont sonor d’arribada, després de viatjar a través de multiformes trajectòries personals i molt variades cultures nacionals, alhora que proporciona al Taller dues de les seves característiques diferencials més distintives: el seu oberturisme de mires estilístiques i una tendència natural a la llibertat ben entesa. Quan l’escola havia recorregut, no sense esforç, els seus primers mesos d’activitat docent, la creació del l Seminari Internacional de Jazz (Banyoles, del 26 de maig al 8 de juny de 1980) trasllada al terreny dels fets tangibles i mesurables aquesta epifànica voluntat de canvi permanent i internacionalització. Quan al gener del 1983 se celebra la tercera edició del Seminari en un hotel de Castelldefels, el missatge i la filosofia docents del Taller ja són de domini públic. No pocs joves barcelonins i del cinturó, malgrat la seva observança poprockera, assisteixen als cursos i jams, i també ho fan alumnes en plena dedicació a la música arribats d’altres indrets d’Espanya –molt especialment del País Valencià–, plenament conscients que és al Taller de Músics on es viu l’esperit òrfi c que els conservatoris camforen. El Taller i les seves activitats i serveis van amarar profundament la ciutat i el seu entorn, i no trigaren a arribar a la resta d’Espanya i a molts altres llocs de l’estranger. El període 1979 i 1983 representa una fase tremendament dinàmica i mudable dins la història interna del Taller, que viu sota la direcció musical de Mario Lecaros i Peter Delphinich. A partir d’aquest moment s’obre un període d’estructuració docent més reglamentada i complexa sota la direcció del contrabaixista portuguès Zé Eduardo –amb la col·laboració de Lluís Vidal–, i creix aleshores una generació de músics considerada actualment nucli essencial del present jazz espanyol. Entre 1990-1996, la responsabilitat directiva de l’estament docent recau en Lluís Vidal, Lluís Vergés i José Luis Gómez; i des del 1996 al 2000, sobre Lluís Vergés i Xavier Fort. Són, en la darrera etapa (des de 2001 fi ns avui), els noms d’Enric Palomar, Jordi Riera, Santiago Galán, Vicenç Solsona, Vicens Martín, Joan Monné, Joan Chamorro, Joan Díaz, Ramon Civit, Ramón Àngel Ray, Cristina Canet, Manel Vega, Ramón Díaz i Xavier Fort els que lideren el nostre projecte. Se succeeixen les setmanes i mostres de jazz europeu, els festivals –entre ells, Flamenco Ciutat Vella (avui Ciutat Flamenco), des de 1993–, l’oficina de management, el segell discogràfic, etcètera. A mitjans de 1992, s’inaugura el Jazz Sí, un club de música en viu on l’escola es converteix en escenari; segueixen les classes, els seminaris, la integració del Taller en prestigiosos circuits internacionals dedicats a l’ensenyament del jazz i altres músiques obertes, però sense que la multiplicació de fronts d’acció hagi signifi cat la pèrdua de l’esperit de l’escola com a nucli dinamitzador de l’activitat musical entre nosaltres. Fou una bona idea denominar la institució Taller de Músics, apel·latiu obert i genèric. Si bé el jazz ha representat l’eix vertebrador de l’escola durant aquests anys, han emergit al seu si altres extensions dedicades al rock, la música afrocubana i, molt especialment, el flamenc, un terreny que s’ha convertit en part essencial a l’etapa de maduresa del Taller. La vinculació del Taller de Músics amb el flamenc s’estableix explícitament des de les primeres activitats de l’escola com a centre d’ensenyament. El 1979 es creen cursos de guitarra en tots els seminaris, però la projecció en primer pla d’aquest immens cabal de creació artística es materialitza a finals dels anys 80, després de lo creació i organització del Seminari Internacional Carmen Amaya, celebrat dins la programació de l’Olimpíada Cultural durant l’estiu de l’any 1989. D’aleshores ençà, i a través del Mercat de Música Viva de Vic, per mediació del COPEC i, posteriorment, de l’lnstitut Ramon Llull, diversos artistes associats al Taller han rebut el reconeixement del seu art en multitud d’escenaris europeus, americans i asiàtics. Avui podem afirmar, amb veritable orgull, que no existeix un músic de jazz espanyol d’entre 20 i 50 anys que en un moment o altre de la seva trajectòria no hagi estat vinculat a la nostra escola, ja sigui a través del pas per les seves aules, o per la seva participació en algun dels seminaris. Així mateix, el fl amenc català, una de les expressions més interessants del moment viscudes a l’empara de l’eclosió que experimenta el gènere a tot Espanya, es vertebra al voltant de cursos, activitats concertístiques, festivals i cicles organitzats o assessorats pel Taller. A més a més, avui funcionen al món més d’una quinzena d’escoles que mantenen el model estructural del Taller de Músics, quasi totes sota el control i gestió de professors que en algun moment han passat per les nostres aules. Quants centres relacionats amb l’ensenyament i difusió de les músiques populars poden oferir un balanç equivalent o, com a mínim, similar? LA INSTITUCIÓ: FUNDACIÓ PRIVADA TALLER DE MÚSICS. El 20 de gener de 2003 va ser creada, a Barcelona, la Fundació Privada Taller de Músics com a entitat sense ànim de lucre, de caràcter formatiu i cultural. La Fundació exerceix les seves funcions principalment a Catalunya, sense excloure l’àmbit nacional i internacional. En general, són benefi ciaris de la Fundació les persones i entitats relacionades amb el món de la interpretació, ensenyament i producció de la música popular contemporània. Des del seu inici, la Fundació Privada Taller de Músics duu a terme els seus objectius fundacionals en la promoció de l’ensenyament, interpretació i difusió de la música popular contemporània: jazz, fl amenc, rock, etc. Ofereix plataformes d’orquestres i formacions sòlides i en funcionament per composar, arranjar i interpretar les creacions d’autor. Organitza festivals propis, com és el Ciutat Flamenco (abans Flamenco Ciutat Vella). Gestiona i organitza activitats per fomentar la contínua evolució del músic a través de l’acostament i la vivència amb d’altres músics i artistes especialitzats que aportin un coneixement i creixement continuat a l’instrumentista, compositor o arranjador com ara: el Seminari Internacional, classes magistrals o cursos especials. Recolza i impulsa la formació del músic i la professionalització del sector més jove i en defi nitiva contempla tot un conjunt d’activitats, gestions i dinàmiques que configuren la indústria cultural amb un enorme potencial de desenvolupament. Paral·lelament a la seva creació la Fundació Privada Taller de Músics, atès que entre els seus objectius consta la formació, va decidir ampliar el camp d’acció en l’àmbit educatiu, amb la intenció de crear un centre de formació musical especialitzat particularment en jazz, música moderna i el vessant fl amenc de la música tradicional, ja que trobà necessària la incorporació de l’àmbit purament educatiu abans esmentat i la formació de les especialitats més amunt citades. Fins a l’any 2008, aquesta vessant educativa requeia sobre Taller de Músics Escola de Música, un centre privat que es fonamenta, en criteris de professionalitat i eficiència, en dues finalitats principals que el centre creu fonamentals quan es parla de formació: una, donar als estudiants de música una sòlida i completa formació; l’altra, crear una línia que faciliti la inserció laboral dels estudiants formats al centre. El Taller de Músics, amb el suport que signifi ca la formació de diverses generacions de músics i alhora perquè avui dia es pot afi rmar que gairebé la totalitat dels professionals d’aquest àmbit que actuen a Catalunya (intèrprets, compositors, professors d’altres centres) han estat formats al Taller, va donar el relleu a la Fundació Privada Taller de Músics. Així, l’any 2009, la Fundació va assumir el bagatge d’aquest centre pioner a Catalunya en la seva especialitat i en exercici de la llibertat constitucional de creació de centres docents, va sol·licitar formalment a la Generalitat de Catalunya l’atorgament de la condició d’autorització d’Escola Superior de Música, amb capacitat d’atorgament als graduats del Títol Superior en Música.
